Alcalá de Henares és una ciutat espanyola pertanyent a la Comunitat de Madrid. S’estén sobre la comarca natural de la Campiña encara que part d’aquesta també sobre l’Alcarria.
Té una població de 198 750 habitants, una de les més denses de la Comunitat. Per tant, hi ha hagut moltes mudances a Alcalá de Henares durant les últimes dècades.
Va ser declarada Ciutat patrimoni Mundial per la Unesco l’any 1998, gràcies al recinte històric i el rectorat de la Universitat, és una de les nou ciutats d’Espanya que la Unesco ha classificat com a úniques.
Famosa per la seva Universitat, construïda gràcies al cardenal Cisneros el 13 d’abril de 1499, però després de llanguir durant el segle XVIII.
Es considera “La ciutat del saber” i s’està divulgant com a segell identificatiu de la ciutat. Les raons exposades per l’ajuntament per tal títol són: es tracta d’una ciutat de tres cultures on conviu un esperit de coneixement a la Universitat. Fins fa uns 20 anys va albergar la seu central de l’Institut Cervantes; ara l’edifici del Col·legi del Rei és la seu d’honor de l’associació de la llengua espanyola. Antany va rebre moltes mudances a Alcalá de Henares de molts estudiants universitaris.
Història de les mudances a Alcalá de Henares
Existeixen en el terme municipal d’Alcalá alguns jaciments arqueològics d’època prehistòrica, com el de la Alvega, o el de la Esgaravita, del període calcolític, signe que demostra les mudances a Alcalá de Henares des dels primers vestigis de la zona.
De l’Edat de Ferro pertany un castro celtibèric trobat en la costa de Zulema on es va extreure un petit tresor de monedes. En una d’elles es pot llegir el nom iber de Alcalá: Ikesancom Kombouto. Potser d’aquest nom pugui derivar el romà de Complutum, segona època daurada de les mudances a Alcalá de Henares.
Història de les mudances a Alcalá de Henares: els romans
Els romans tot just van habitar la zona esquerra del marge del riu on es trobava l’assentament celtibèric. La Pax romana va afavorir el fet de poder realitzar les seves mudances a Alcalá de Henares a la plana sense necessitat de emparar-se en les fortaleses, i al segle I la població es va traslladar a l’altra banda del riu, a la part dreta, en una superfície plana , per la zona on es troba el Camí de la Jonquera.
Allà es va anar estenent la ciutat romana anomenada Complutum amb un traçat característic romà, donant fe del gran nombre de mudances a Alcalá de Henares realitzades pels romans tals, com la Casa d’Hippolytus convertida avui en museu.
Història de les mudances a Alcalá de Henares: els àrabs
Els àrabs van arribar al 711 a la península ibèrica i van ser dominant el territori en incursions cap al nord. Els habitants hispanorromanos de Complutum, s’havien anat traslladant als voltants del temple dels Nens Màrtirs formant nous barris, on van realitzar finalment gairebé totes les seves mudances a Alcalá de Henares. Quan la zona va ser envaïda pels àrabs, els bisbes d’Alcalá van emigrar a Guadalajara. Però es va permetre a la població civil seguir habitant l’anomenat barri de Santiuste. Els àrabs no es van interessar per aquest lloc sinó pel primitiu emplaçament de la marge esquerra del riu que van trobar propici per a la defensa i on van edificar un castell que donaria el topònim que es va emprar després: al-Qal’at abd al-Salam.
Història recent de les mudances a Alcalá de Henares
Durant la Guerra Civil Espanyola la ciutat es va mantenir fidel a la Segona República Espanyola. Es va convertir en una important base militar i logística de l’Exèrcit republicà.
Alcalá va ser una ciutat agrícola, militar i de convents fins als anys 1940. La indústria ceràmica i Forges d’Alcalá (material ferroviari) van ajudar al desenvolupament industrial de la dècada de 1960. Va ser el moment en el qual van començar a augmentar, de nou, les mudances a Alcalá de Henares.
El 1968 el seu casc històric es va declarar com a conjunt historicoartístic, comptant amb 9 Monuments Nacionals. Després de la mort de Franco, es va fundar una nova Universitat amb el nom d’Universitat d’Alcalá. Això ha suposat un renaixement cultural a la ciutat i una recuperació del patrimoni artístic.
Després d’un declivi demogràfic al segle XIX, i per tant, la disminució de les mudances a Alcalá de Henares va començar, acabada la guerra civil espanyola, un primer creixement poblacional com a conseqüència d’una immigració propera i l’augment de nou de les mudances a Alcalá de Henares, formada per habitants de comarques properes de les províncies de Guadalajara i Madrid.
